Un total de 50 persones, entre tècnics i directius de diferents associacions professionals, organismes autònoms, ens públics i més de 20 empreses, van participar ahir en la Jornada “La promoció d’HPO com a element clau en el desenvolupament i consolidació de la xarxa d’infraestructura de recàrrega per a vehicles elèctrics a Catalunya”. L’objectiu de la jornada era contribuir a clarificar diferents aspectes normatius i ajudar a superar les dificultats tècniques que actualment suposa la instal•lació d’aquesta

La Jornada, organitzada conjuntament per AVS Catalunya, el Consell Comarcal del Barcelonès i Regesa ahir, 29 de novembre de 2012,  s’adreçava als professionals tècnics i gerencials d’empreses i ens públics, organismes autònoms i del sector del vehicle elèctric, amb la voluntat de contribuir a la millora de la sostenibilitat de les ciutats. En aquest sentit cal destacar que AVS Catalunya, que engloba un important nombre d’empreses públiques promotores d’habitatge, ha apostat sempre pel medi ambient, la qualitat, la innovació i la sostenibilitat de les actuacions al territori, considerant-les elements indispensables per a construir millors ciutats i fomentar la cohesió social. Tanmateix, el Consell Comarcal del Barcelonès ha realitzat actuacions de forma concertada amb els ajuntaments, com el projecte de posada en funcionament de 49 punts de recàrrega per a vehicles elèctrics en 9 aparcaments soterrats de titularitat pública, a les ciutats de Badalona, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet, en servei des de maig de 2012. Durant la Jornada, els assistens han pogut conèixer, a través de dos blocs de ponències, el marc tècnic i legal que dóna cobertura a la infraestructura de recàrrega per a vehicles elèctrics, i les solucions d’implantació del sistema de recàrrega en edificis plurifamiliars. El conjunt de ponències presentades se sintetitza en els següent punts: • Una de les 9 estratègies per assolir els objectius establerts al Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 (PECAC), passa pel foment del vehicle elèctric. En aquest àmbit, els esforços haurien d’anar adreçats al foment de la infraestructura de recàrrega, basada principalment en la recàrrega vinculada domèstica i nocturna, i al desenvolupament de la infraestructura de suport en llocs estratègics (centres de treball, intercanviadors modals, etc.). Tot i que actualment hi ha al voltant d’uns 600 vehicles elèctrics a Catalunya, el PECAC preveu un total de 539.090 vehicles per a l’any 2020. • L’esmena incorporada, l’any 2009, a la Llei de Propietat horitzontal només fa necessària la comunicació prèvia a la comunitat de la instal•lació de punts de recàrrega en aparcaments comunitaris (recàrrega vinculada), essent el cost íntegrament assumit pel sol•licitants. • A nivell de normativa catalana, la Instrucció 8/2012 de la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, preveu diferents alternatives d’instal•lacions de recàrrega (individuals i col•lectives) i la seva coexistència dins dels edificis plurifamiliars. Element que també es preveu en el nou Reglament estatal, actualment en redacció.

• El mateix Reglament estatal fa obligatòria la preinstal•lació de sistemes de conducció de cables per a la canalització col•lectiva – dimensionada com a mínim per al 15% de les places d’aparcament previstes en el projecte –, així com la instal•lació com a mínim d’un mòdul de reserva per al comptador i les seves proteccions en la centralització de comptadors. • La regulació del gestor de càrregues i de la seva activitat va suposar l’any 2010 la creació d’un nou subjecte dins de l’ordenació del subministrament d’energia elèctrica.  La clau per a interpretar quan es requereix legalment la intervenció d’un gestor de càrrega és la existència d’intermediació entre el mercat o un comercialitzador i el consumidor final. • La figura dels gestors de recàrrega i la seva activitat, regulades pels Real Decreto Ley 6/2010, de 9 d’abril, i Real Decreto 647/11, generen dubtes tant al Consejo de Estado com a la Comisión Nacional de la Energía. Entenent-se, en qualsevol cas, que l’autoconsum quedaria fora de la regulació i, per contra, tots els serveis de recàrrega públics en quedarien subjectes. • El negoci de recàrrega encara es troba en una fase molt incipient. S’apunta que, en un futur, la recàrrega dominant hauria de basar-se en l’àmbit més vinculat als usuaris de vehicles elèctrics (domicili, lloc de treball, ...) i en la potenciació del subministrament nocturn, ja que aquest contribueix a optimitzar la corba de demanada energètica. • Entre els modes de recàrrega actuals, caldria prioritzar aquells que possibiliten una comunicació real entre el vehicle i la infraestructura de recàrrega. Atesa la manca de seguretat que suposa per als usuaris, cal descartar aquelles connexions que es realitzen directament des del vehicle fins a l’escomesa de corrent de 16A. • Actualment, hi ha empreses que ja han desenvolupat diferents productes relacionats amb la infraestructura de recàrrega de vehicles elèctrics. Es tracta de diferents solucions, tant per als gestors de càrrega com per als aparcaments vinculats (comunitats de veïns, particulars, etc.),  que s’adapten a qualsevol tipus d’entorn (domèstic, via pública, etc.) i nivell de prestacions (identificació de l’usuari, mode de recàrrega, possiblitat de discriminació horària, capacitat de mesurar l’energia i potencia, protecció elèctrica, protecció de l’equip segons l’entorn on s’instal•li, comunicació remota, etc.). • Properament l’ICAEN publicarà la “Guia d’instal•lació de punts de recàrrega en aparcaments privats comunitaris, que serà de gran utilitat per a orientar a instal•ladors, gestors i usuaris finals. En conclusió, tal com han remarcat  l’Excel•lentíssim Sr. Jesús Maria Canga, President del Consell Comarcal del Barcelonès, i el Sr. Antoni Sorolla, President d’AVS Catalunya, en les seves intervencions en la presentació i cloenda, respectivament, de la Jornada, es fa  del tot necessari l’impuls d’administracions i promotors públics d’habitatge per al desplegament d’una infraestructura de recàrrega que contribueixi a facilitar l’ús del vehicle elèctric; que sens dubte serà un element clau per a la reducció de la contaminació ambiental i per a una millor eficiència energètica, aspectes indispensables per a fer les ciutats més sostenibles i amables, tot millorant la qualitat de vida de les persones.