El Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (TICCC) analitza l’estat del clima i la seva evolució recent i futura a Catalunya, així com els seus impactes en els sistemes naturals i humans del país. Per primera vegada, aquest informe inclou recomanacions fonamentals per ajudar els decisors i l’acció de Govern. Per tant, és considerat una eina per a la transformació.
El TICCC és un informe independent que ha comptat amb la participació de més de 140 autors i 40 revisors, procedents dels principals centres de recerca i universitats del nostre país. El document descriu les principals evidències del canvi climàtic a Catalunya i formula recomanacions estratègiques, elaborades pels autors dels diversos capítols, per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) i adaptar els sistemes naturals i humans als efectes del canvi climàtic.
Aquesta és la tercera edició d’un informe que va néixer el 2005 per regionalitzar les anàlisis i projeccions fetes per institucions com el Grup Intergovernamental d’Experts sobre canvi climàtic (IPCC) de Nacions Unides o l’Agència Europea del Medi Ambient. En aquesta edició, el text incorpora un epíleg que analitza els resultats de les negociacions internacionals sobre canvi climàtic, des de Kyoto a la COP21 de París; així com el Projecte de llei de canvi climàtic que s’està tramitant en ponència al Parlament de Catalunya.
El Govern de la Generalitat és molt conscient dels efectes del canvi climàtic. Per aquest motiu, el Departament de Territori i Sostenibilitat l’ha fet el centre de les seves actuacions. En aquest sentit, s’ha fet una forta aposta pel transport públic; s’ha establert objectius concrets per reduir el gasos amb efecte hivernacle (GEH): el 2020 s’haurà d’haver reduït un 25% en relació al 2005 i un 40% pel 2030 respecte el 2005.
Des de l’àmbit legislatiu, el Parlament de Catalunya està tramitant el projecte de Llei del Canvi Climàtic, que és la primera llei que va aprovar el Govern en aquesta legislatura i que representa la voluntat del Govern per situar aquest tema en un lloc rellevant a l’agenda polític. En aquest sentit, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha destacat que " la Llei del Canvi Climàtic no potser una llei d’un govern concret, sinó una llei de país. Governi qui governi ha de seguir desplegant-se amb tot el seu potencial". Però, aquest no és l’únic instrument legislatiu, la Llei de Territori i la Llei d’ordenació territorial també tenen en compte el factor climàtic.
Sense oblidar el treball que s’està realitzant a nivell internacional i a nivell local, amb el Pacte d’alcaldes per a l’Energia Sostenible i el Clima, on més de 500 municipis desenvolupen actuacions en matèria de mitigació i d’adaptació. O les organitzacions adherides a sistemes voluntaris de millora del seu comportament ambiental com el Programa d’Acords Voluntaris per a la reducció d’emissions GEH, els sistemes d’ecoetiquetatge Europeu o el Distintiu de garantia de qualitat ambiental. En la lluita contra el canvi climàtic, el Govern revisarà l’Estratègia Catalana d’Adaptació al canvi climàtic. I es preveu que en el 2017 es començarà a treballar la Prospectiva Energètica de Catalunya en l’horitzó 2050, per preveure els escenaris futurs del sistema energètic català.
Per anar avançant en les mesures, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha proposat en els seus pressupostos avançar l’aplicació de l’impost sobre les emissions CO2 en Turismes i furgonetes, contemplat al projecte de Llei del Canvi Climàtic. Aquest nou impost serà gradual a partir del 2018 per als vehicles més contaminants.
fectes del canvi climàtic
El Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic adverteix que a Catalunya les emissions de CO2 van créixer de manera continuada entre 1990 i 2005, tot i que entre 2006 i 2013 han disminuït. En conjunt, però, entre 1990 i 2013 les emissions de GEH s’han incrementat un 9.2%.
L’informe preveu un augment de la temperatura a Catalunya del 0,8 °C aquest decenni i de 1,4°C cap al 2050, respecte a la mitjana del període 1971-2000. Aquests increments podrien ser més elevats durant l’estiu i al Pirineu. Els estudis pronostiquen que disminuiran les precipitacions de cara a 2050. Això vol dir que estaríem davant d’un escenari d’escassetat hídrica que requerirà mesures d’adaptació a la nova realitat. D’altra banda, tots els escenaris climàtics apunten a un augment de les temperatures extremes, les onades de calor, així com les nits tropicals (especialment al litoral i prelitoral), les nits i els dies càlids i la durada de les ratxes seques. També hi ha evidència d’un augment de la torrencialitat i de la freqüència de dies amb pluges molt intenses.
Una de les conseqüències visibles de l’escalfament, és l’absència total de cap aparell glacial visible a Catalunya, i en els sectors pirinencs propers (Pirineu aragonès i de l’Arieja) es troben en retrocés: 2 dels 13 aparells glacials catalogats al 2018 ja s’han extingit.
Sobre els efectes que tindrà el canvi climàtic en el nostre país, l’informe ho divideix entre els efectes en els sistemes naturals i en els sistemes humans. Si mirem els sistemes naturals, el text apunta que augmentaran les inundacions; les condicions més extremes de temperatura, humitat i precipitació provocaran un augment dels incendis forestals; escassetat de recursos hídrics; canvis de la configuració actual de la costa, de cara l’any 2100 el 21% de les platges de Catalunya requerirà actuacions addicionals pel seu manteniment. I el nivell del mar augmentarà de 26 a 59 cm a final de segle XXI, que s’esperen superiors en ambients deltaics.
El canvi climàtic també afectarà els ecosistemes terrestres i els ecosistemes aquàtics. Aquests podrien veure superada la seva capacitat de resiliència tot alterant-ne el seu funcionament i estructura, afectant la provisió dels serveis que ens ofereixen i que són essencials per al funcionament de l’economia i de la societat catalana.
Això vol dir, que els increments de la temperatura de l’aire, la reducció progressiva de la pluviometria i la concentració dels gasos hivernacle afectaran directament el sistema agroalimentari català i el mercat turístic tradicional de sol, platja i de neu. Aquests canvis climàtics també afectaran directament en la salut dels catalans, es preveu un increment de la mortalitat com a conseqüència de la calor i un augment de la transmissió de malalties causades per vectors. Per aquests motius, és completament necessari que Catalunya continuï elaborant una política de lluita contra el canvi climàtic, regulada a través de la futura llei del canvi climàtic a Catalunya.
El contingut d'aquest comunicat va ser publicat primer en la pàgina web de la Generalitat de Catalunya
