El Govern ha presentat aquest dimarts un estudi que radiografia per primera vegada quina és l’activitat econòmica que genera el sector de les smart cities a Catalunya. Les principals conclusions d’aquest informe elaborat per ACCIÓ –l’agència per a la competitivitat de l’empresa- són que al nostre país hi ha 270 empreses d’aquest sector, que ocupen 116.163 treballadors i que, de tot el seu volum de negoci, 6.969 milions d’euros provenen de la seva activitat relacionada amb les smart cities. Aquesta xifra representa el 3% del PIB de Catalunya, posant de manifest la importància d’aquest sector dins del teixit empresarial del país.
El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, que ha explicat les principals dades d’aquest estudi en la roda de premsa posterior al Consell Executiu de Govern, ha volgut destacar l’oportunitat d’aquest estudi coincidint amb la inauguració de la 6a edició del Smart City Expo World Congress, "un esdeveniment de referència internacional que està consolidat i que juntament amb d’altres, com el Mobile World Congress, l’Internet Of Things, o la fira sobre impressió 3D, posicionen Barcelona i Catalunya en el món vinculat a la digitalització". En aquest sentit, el conseller ha afegit que amb aquest estudi "hem volgut radiografiar les 'smarts industries' a Catalunya, totes aquelles empreses que apliquen noves tecnologies a la millora de la gestió de les ciutats, usant eines TIC".
L’informe apunta que aquestes companyies estan especialitzades principalment en la gestió dels residus, la mobilitat i l’enllumenat. També detalla que es tracta d’un sector format principalment per petites i mitjanes empreses (un 82% de les empreses són pimes) i que està fortament internacionalitzat: el 51% de les empreses catalanes del sector de les smart cities són exportadores i un 17% té filials a l’estranger. Les que tenen més presència internacional són les que produeixen equipament i productes, les dedicades als serveis vinculats al big data i les que fabriquen maquinari de la internet de les coses (IoT).
A l’hora d’explicar els motius que han propiciat el desenvolupament de l’activitat empresarial d’aquest sector a Catalunya, l’estudi fa referència a l’existència de clústers, centres tecnològics i universitats que s’han especialitzat en aquest camp durant els últims anys. També apunta el fet que a Catalunya hi ha 64 municipis de més de 20.000 habitants –una situació que permet posar en pràctica noves tecnologies desenvolupades per empreses d’aquest sector-, l’aposta de les administracions públiques i la celebració de l’Smart City Expo World Congress, el congrés més important del món en aquest àmbit. L’informe també detecta les principals oportunitats internacionals en base a les característiques del teixit empresarial català especialitzat en aquest sector. Així, identifica que les companyies catalanes compten amb els actius per potenciar la seva presència a grans ciutats europees desenvolupades, a Llatinoamèrica, als països del Golf, a diversos municipis americans i a grans ciutats d’economies emergents.
Pla d’actuacions per aquest sector
Pel Govern, l’estudi subratlla el posicionament de Barcelona i Catalunya en l’àmbit internacional de les smart cities i apunta les oportunitats de col·laboració, creixement empresarial i de creació de llocs de treball afegit que genera aquest sector, destacant la seva importància per a l’economia catalana i per a l’impuls de la industria intel·ligent, l’ecosistema d’start-ups i l’atracció de talent internacional. Així, l’objectiu del Govern és doble: que Catalunya sigui una regió smart i, de l’altra, que hi hagi un sector empresarial i industrial vinculat a les smart cities competitiu internacionalment. En aquest sentit, des de la Direcció General d’Indústria s’està desenvolupant una bateria d’actuacions concretes, que es podrien ampliar en el marc dels treballs que s’estan fent pel Pacte Nacional per la Indústria
1. Projectes d’impuls al desenvolupament de solucions en l’àmbit Smart i entorns de treball per facilitar aquesta innovació:
- Espais i entorns de treball per impulsar l’àmbit Smart:
--> Centre d’Excel·lència en Big Data, iniciativa liderada per Eurecat que neix amb el suport d’Oracle i el suport de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per construir, evolucionar, aglutinar i posar a disposició de les empreses eines, conjunts de dades i infraestructures Big Data diferencials. --> L’Anella Industrial 4.0, impulsada per EURECAT i I2Cat i que compta amb el suport de la Generalitat. Espai de treball amb aplicacions específiques en l’àmbit logístic i de la mobilitat.
- Projectes específics en l’àmbit de la mobilitat que inclouen l’impuls del vehicle autònom, el vehicle connectat, i l’electrificació a través de projectes com:
--> La Plataforma LIVE (Logística per a la Implementació del Vehicle Elèctric) que promou la col·laboració publicoprivada per facilitar la introducció d'aquesta nova tecnologia a la ciutat i conscienciar als ciutadans dels avantatges de la nova mobilitat. La Generalitat és membre director de la plataforma.
--> El Catalonia Connected & Autonomous Vehicle Living Lab que proveeix dels escenaris necessaris pel desenvolupament, test i validació del vehicles autònoms i connectats tant en entorns controlats com oberts. S’estan definint els espais en els quals es podran realitzar les proves de conducció autònoma , tant a entorns controlats, com a situacions reals. Aquest conjunt d’espais, únic a nivell mundial, es presentarà l’any 2017. En aquesta iniciativa concreta, els partners principals són la pròpia Generalitat, el Clúster de la Indústria de l’Automoció de Catalunya i la Mobile World Capital Foundation. S’està impulsant des de la Generalitat a través del Fòrum de la Conducció Autònoma, en el qual estan representats administracions públiques, indústria de l’automoció i de telecomunicacions. Aquest Fòrum treballa en quatre àmbits: l’esmentat de conducció autònoma; talent; ciberseguretat; i serveis per al vehicle connectat.
--> Pla Estratègic per al desplegament d’Infraestructura de Recàrrega per als Vehicles Elèctrics (PIRVEC) 2016-2019, que té per objectiu convertir Catalunya en un país atractiu per al vehicle elèctric a través de la garantia de subministrament energètic als usuaris i al parc de vehicles que està de pas per la xarxa viària catalana. Amb aquest pla, el Govern vol incentivar la instal·lació de 21.000 nous punts de recàrrega vinculats, 360 noves estacions de recàrrega semiràpida en xarxes urbanes i centres d’oci, i 81 punts de recàrrega ràpida d’accés públic i directe des de la xarxa viària. El conjunt d’aquestes infraestructures de recàrrega comptarà amb una inversió de 5,8 milions d’euros.
--> Suport al centre CARNET del Grup Volkswagen i la UPC, que desenvolupa projectes d’R+D per trobar solucions tecnològiques en la mobilitat sostenible
--> El desenvolupament de la fabricació de bateries elèctriques.
- Solucions Smart mitjançant Drones, iniciativa impulsada per la Generalitat (Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital) que, en col·laboració amb empreses, universitats, centres tecnològics i agents del sector busca estructurar i impulsar el sector de serveis i solucions smart amb drones a Catalunya. S’ha elaborat un mapeig del sector que es presentarà properament, s’estan fent activitats divulgatives i de formació al voltant de la tecnologia dels drones. De forma concreta, s’està donant suport al centre de formació i test de drones CATUAV, situat a Moià, i que és l’únic espai aeri segregat a l’estat espanyol que permet fer proves de vol. També es realitzen trobades de matchmaking per posar en contacte empreses i centres de recerca i universitats per la transferència de tecnologia i coneixement. Des del Departament d’Empresa i Coneixement s’està treballant la vinculació del CATUAV amb Eurecat per tal que CATUAV pugui oferir els serveis d’innovació i desenvolupament de tecnologia d’Eurecat a totes les empreses que vagin a fer proves en aquest espai.
- Projectes en el marc de la política de Clústers vinculats a les Smart Cities. Hi ha clústers amb una implicació molt directa sobre les smart cities, com el Catalan Water Partnership, el Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya, Solartys o Domotys, que precisament participen en aquest congrés col·laborant amb clústers internacionals d’aquest sector i estan impulsant projectes concrets en l’àmbit d’smart cities.
2. Impuls d’actuacions d’estímul de la demanda, de suport a la comercialització de solucions Smart o la cerca de socis:
- Compra pública innovadora per posicionar la demanda del sector públic com element dinamitzador d’aquest sector. Això es farà tant a nivell local, com articulant projectes de compra pública internacional a través de les Oficines Exteriors de Comerç i Inversions especialitzades en aquest àmbit, situades a Washington i Brussel·les.
- El propi esdeveniment de l’Smart City Expo World Congress, on a part de la participació d’empreses catalanes a l’estand del Govern, també es promou la connexió entre empreses a través d’un brokerage event, on hi ha 474 inscrits de 38 països, incloent-hi 146 catalans. S’han concertat 1.784 reunions.
- Mapeig de les oportunitats internacionals i elaboració del catàleg de solucions/tecnologies que agrupi l’oferta existent a Catalunya i que permeti visualitzar i comercialitzar més fàcilment el potencial de les empreses catalanes.
- Realització de missions i participació a destacades fires del sector a nivell internacional en aquells mercats identificats com més interessants (Regne Unit, Colòmbia, els Emirats Àrabs, els Estats Units i Corea del Sud). Exemples per a l’any 2017:
--> Nova York (fira Smart Cities NYC).
--> Colòmbia (fira Andicom).
--> Brasil (missió directa).
--> Dubai (participació a la fira d’energia vinculada a smart cities Middle East Electricity).
3. Impuls a l’atracció de projectes d’inversió estrangera que consolidin encara més el referent català en l’àmbit Smart Cities:
- Es defensarà les potencialitats de la marca Barcelona i Catalunya focalitzant els esforços en reforçar la col·laboració amb les ciutats i les entitats de referència i identificar oportunitats i partners internacionals a través de la xarxa global de 36 d’Oficines Exteriors.
4. Instruments de suport a la innovació que es focalitzen també cap al sector smart cities.
- ACCIÓ compta amb els instruments de la RIS3CAT, com les Comunitats RIS3CAT, els Nuclis de Recerca Industrial i Desenvolupament Experimental i els Cupons d’Innovació. Són instruments orientats a enfortir el sector tecnològic a Catalunya per oferir solucions diferencials al país i la resta del món. Com a prova del compromís amb el sector, cal destacar que s’ha incrementat la dotació econòmica del programa de Nuclis de Recerca Industrial i Desenvolupament Experimental, adreçat a impulsar projectes de tecnologia diferencial i amb risc de mercat. S’ha incrementat el pressupost d’aquesta línia en 10 milions d’euros per al període 2017-2020. L’objectiu és aixecar més projectes d’aquest sector i realitzar acompanyament de projectes amb partners a nivell internacional, en mercats clau com Regne Unit o Corea del Sud.
- En el camp de les Comunitats RIS3CAT, cal destacar que de les cinc Comunitats aprovades en la primera edició treballarà en l’àmbit de la mobilitat de baixes emissions. Pretén integrar coneixements i fomentar la col·laboració dels principals agents del sector de la mobilitat sostenible, amb l’objectiu d’impulsar un ús millor de les seves competències per assolir una especialització del teixit industrial en el camp de la reducció d’emissions al transport.
- Projectes generats en el marc de l’Horizon 2020: ACCIÓ compta amb serveis d’acompanyament empresarial a projectes de l’Horizon 2020. En l’àmbit d’smart cities destaquen projectes com el Growsmarter, que té Barcelona entre les seves ciutats líders i que busca millorar la mobilitat, l’habitatge i les infraestructures a la vegada que s’assoleix una major eficiència energètica.
- Es treballa amb els agents TECNIO que aporten valor diferencial en aquest sector. S’han identificat 16 agents amb expertesa en l’àmbit d’smart cities, amb exemples destacats com EURECAT, Leitat, CTTC, Centre de Visió per Supercomputador o CITCEA-UPC.
El contingut d'aquest comunicat va ser publicat primer al web de la Generalitat de Catalunya
