Avui, 30 de setembre, es commemora el Dia Internacional de la Traducció, una activitat que és un instrument estratègic per a la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura. Per aquest motiu, el suport a la traducció té gran importància tant en les polítiques de foment, que es concreten en les línies de subvenció per al doblatge i la subtitulació, les línies d’ajut per a la incorporació de la llengua catalana en productes tecnològics i per a la traducció d’obres no literàries, com en els serveis de suport que la Direcció General de Política Lingüística posa a disposició dels ciutadans i les empreses.
La Direcció General de Política Lingüística té establertes diverses línies de subvencions que tenen per objecte la traducció al català de diversos productes i que es concreten en:
- Subvencions per a empreses que incorporin la llengua catalana en productes tecnològics o que tradueixin obres no literàries al català. És una línia pensada per impulsar la incorporació del català en productes i serveis tecnològics adreçats a usuaris finals (aplicacions per a dispositius mòbils, videojocs, programari, etc.) i per promoure la traducció al català d'obres no literàries en forma de llibre o en qualsevol altre format d'edició.
- Subvencions per al doblatge i la subtitulació en català de llargmetratges d’estrena en sales d’exhibició cinematogràfica. És una línia que pretén fer créixer l’oferta de cinema d’estrena doblat i subtitulat en llengua catalana.
- Subvencions per al doblatge i la subtitulació en català de llargmetratges per a l’explotació posterior a l’estrena en sales d’exhibició cinematogràfica. La línia vol fer créixer l’oferta de pel·lícules en català en les plataformes de vídeo a la carta, DVD, Blu-ray, etc. i permet que films que no s’han estrenat en català als cinemes es puguin distribuir amb àudio i subtítols en català en la seva explotació posterior.
Quant a les eines i serveis relacionats amb la traducció que es posen a disposició de la ciutadania, destaca la pàgina web sobre traducció automàtica, que reuneix recursos de traducció automàtica en línia, amb informació i accés a les principals eines gratuïtes de traducció automàtica en línia entre diverses llengües. Com a recurs propi, destaca el traductor automàtic en línia català-occità, occità-català, català-occità aranès, occità aranès-català, castellà-occità, occità-castellà, castellà-occità aranès i occità aranès-castellà, que permet traduir textos i pàgines web. També inclou l’accés a traductors automàtics de codi obert, entre els quals alguns que permeten traduir entre el català i més de 60 llengües, i a altres productes de traducció automàtica, amb informació sobre les característiques i accés al web del desenvolupador.
El cercador d’empreses i professionals de la llengua, permet accedir a una llista d’empreses i de professionals especialitzats en la correcció i la traducció de textos amb l’objectiu que els usuaris interessats en aquests serveis puguin contactar amb professionals qualificats.
Finalment, el portal Llengua catalana inclou publicacions en línia editades per la Direcció General de Política Lingüística relacionades amb el camp de la traducció. Dins la col·lecció "Biblioteca Tècnica de Política Lingüística", destinada a l’actualització i el suport tècnic dels professionals de la llengua catalana i de les persones interessades en general, destaquen:
— Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català (2010) Conté criteris pràctics per resoldre diferents qüestions de llengua a l'hora de traduir textos jurídics normatius com ara lleis, reglaments, contractes d'adhesió, etc. Inclou un annex amb una llista d’equivalències entre el castellà i el català de terminologia i fraseologia jurídica i administrativa.
— Guia d’estil per al tractament de mots xinesos en català (2015) Aquesta obra és una proposta de sistematització coherent en l’adaptació de termes i referents xinesos en un text en català amb l’objectiu d’estandarditzar-ne l’ús. En aquest sentit, posa a l’abast dels professionals, les institucions i el públic en general criteris clars i consensuats sobre el tractament dels termes i referents xinesos en un text en català. Hi trobem les correspondències entre transcripcions del repertori sil·làbic xinès (la versió interactiva permet sentir la pronúncia de les síl·labes) i un glossari de les paraules d’origen xinès que ocasionen més dubtes o que poden ser més útils en el nostre context (la versió interactiva facilita la cerca de termes).
I dins la col·lecció "Criteris Lingüístics":
— Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims (1999) Conté propostes per resoldre homogèniament els problemes de traducció, entre el català i el castellà, que presenten els noms propis i els noms oficials en els textos de l'Administració, que també poden ser útils per als textos d’altres organismes.
Són rellevants també les publicacions de la Direcció General de Política Lingüística que relacionen gestió del multilingüisme i traducció, com ara:
— Comunicar en la diversitat. Intèrprets, traductors i mediadors als serveis públics (DGPL, febrer 2013). Informe del grup MIRAS (Mediació i Interpretació: Recerca en l’Àmbit Social) del Departament de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona a partir de qüestionaris adreçats als traductors, intèrprets i usuaris dels serveis públics. Detalla el nombre d’usuaris dels serveis, els idiomes més utilitzats, els problemes de comunicació que es plantegen, la formació dels professionals, les tasques que duen a terme, les dificultats amb què es troben, etc.
— Els serveis de traducció, interpretació i mediació en els processos d’acolliment lingüístic a Catalunya (DGPL, 2013). Informe que descriu l’estat de la qüestió dels servis públics de traducció, interpretació i mediació intercultural: es caracteritzen els diferents models organitzatius i de prestació del servei per àmbits, es fa una aproximació al perfil dels professionals que hi treballen i es descriu la formació especialitzada que s’hi ha dut a terme.
Com a òrgan adscrit a la Direcció General de Política Lingüística, el Centre de Terminologia TERMCAT té, òbviament, un paper fonamental en les polítiques de suport a la traducció del Govern. Així, recentment, s’ha lliurat a la Unitat de Coordinació Terminològica del Parlament Europeu (TermCoord) els equivalents en català de 8.000 fitxes de la base de dades IATE perquè es puguin incorporar a la versió interna d’aquesta eina terminològica. S’acompleix així la primera part de l’acord que el TERMCAT va firmar amb la Unitat de Coordinació Terminològica del Parlament Europeu (http://termcoord.eu/) a mitjan 2015, l’objectiu del qual és enriquir la versió interna de la base de dades IATE amb terminologia catalana.
IATE (InterActive Terminology for Europe, http://iate.europa.eu/) és la base de dades compartida per les institucions de la Unió Europea per assegurar la coherència terminològica en la documentació que es prepara en les diverses llengües de treball. Ofereix dades en 25 llengües i dóna servei a les tasques de traducció dels diversos organismes vinculats a la Unió Europea. L’acció ha tingut la col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en el marc de la cooperació establerta entre la UOC i el TERMCAT per analitzar i desenvolupar eines de tractament automatitzat del llenguatge.
Així mateix, el català és la 23a llengua més traduïda del món, fet que en mostra la vitalitat en els àmbits literari i editorial catalans i el seu potencial cap a altres mercats.
El contingut d'aquest comunicat ha estat publicat primer en la web de la Generalitat de Catalunya
