El Departament de Salut ha presentat aquest matí l’acord amb diverses d’entitats que constitueix la base d’un nou protocol de reproducció humana assistida (RHA) a Catalunya. La nova directriu permetrà, entre d’altres objectius, que totes les dones tinguin accés a la cartera de serveis de la RHA als centres sanitaris públics, independentment de si tenen parella o de si aquesta és masculina o femenina, un dret que fins ara no estava garantit. Les entitats que han donat suport a l’acord són: Campanya Feminista pel Dret a la Reproducció Assistida, l’Observatori contra l’Homofòbia, Ca la Dona, Casal Lambda, Creación Positiva, LesBiCat, el Front d’Alliberant Gai de Catalunya, l’Associació de Famílies LGTBI i Gais Positius. La roda de premsa de presentació també ha comptat amb l’assistència de la Directora General d’Igualtat del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Mireia Mata.
L’elaboració i aplicació d’aquest protocol dóna resposta a una demanda de diferents col•lectius i agents socials i polítics. Les tècniques de RHA estan regulades per un Reial Decret de 2006 que només les preveu per a parelles heterosexuals quan hi hagi un diagnòstic d’esterilitat o una indicació clínica establerta. El Parlament de Catalunya, però, va aprovar per unanimitat la llei 11/2014 que garanteix els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals (LGBTI) i l’eradicació de l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Arran d’aquesta aprovació, l’any passat, el Parlament va instar el Departament de Salut a garantir que no s’apliqués restricció d’accés als tractaments d’RHA, una petició a la que s’hi van sumar un conjunt d’entitats i sindicats. Finalment, aquest mes de març, a l’espera de disposar del nou protocol, el Servei Català de la Salut (CatSalut) va demanar als centres especialitzats que incloguessin totes les dones que ho sol·licitin a la llista d’espera per a aquests procediments.
El nou protocol, que únicament està pendent d’una última revisió tècnica per part del comitè d’experts del Departament, també persegueix altres dos objectius estratègics. En primer lloc, adequar aquests tractaments a les necessitats de les persones que hi accedeixin, en el sentit que s’establiran vies clíniques diferenciades segons si s’accedeix per infertilitat o pel dret a un tractament sense discriminació. En segon lloc, millorar l’accessibilitat territorial a les tècniques d’RHA; per això, es dona un paper central a les Unitats de primària d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) com a porta d’entrada, seguida de donar capacitat als hospitals territorials de referència per a realització de tècniques de RHA de baixa complexitat. Finalment, com en qualsevol procés de l’àmbit sanitari, prevaldran els principis d’autonomia de les dones i de coresponsabilitat en la presa de decisions durant tot el procés.
El conseller de Salut, Antoni Comín, ha celebrat que decisions com aquesta "són les que donen sentit a la política", ja que aconsegueixen lluitar contra la discriminació i blinden uns drets de ciutadania que encara no s’havien garantit. "És un acord simple però d’immensa transcendència" ha ressaltat Comín abans d’indicar els principis que regeixen el nou protocol: el "respecte màxim" a la orientació sexual, a la situació clínica i afectiva, a la autonomia i la capacitat de decisió i a la intimitat i dignitat de les persones. Comín ha subratllat que aquest assoliment no hauria estat possible sense el "compromís de la societat civil i la mobilització de les entitats des de fa molts anys" i s’ha mostrat convençut que "aquest pas tan important animarà i donarà confiança a donar la resta de passes en el camí de la no discriminació".
El representant del Front d'Alliberament Gai de Catalunya, Eugeni Rodríguez, ha celebrat l’acceleració que ha fet el Departament de Salut en els darrers mesos per implementar un protocol "que garanteix drets que tenim per llei". Per la seva banda, Maria Rodó, de Ca la Dona, ha valorat que el protocol "esmena una situació de discriminació i de vulneració de drets fonamentals i aporta una visió feminista que garantirà una aplicació de tècniques respectuosa amb el cos de les dones, amb el dret al propi cos i a la seva autonomia". Per últim, Laia Serra, membre de la Campanya Feminista pel Dret a la Reproducció Assistida, s’ha referit al protocol com "una iniciativa preciosa perquè genera aliances i es vehicula amb el dret a la família", tot recordant que la salut no s’entén com l’absència de patologia, sinó que "és una qüestió de qualitat de vida i de benestar personal".
Tècniques i aplicació
Les tècniques d’RHA que incorporarà aquest protocol en l’atenció especialitzada seran sis: la estimulació ovàrica, la inseminació artificial conjugal, la inseminació amb semen de donant, la fecundació in vitro (FIV) amb gàmetes pròpies, la FIV amb gàmetes donades (espermatozous i/o òvuls) i la microinjecció citoplasmàtica d’espermatozous.
L’aplicació d’aquestes tècniques es farà a una xarxa de centres especialitzats de referència del territori, que està previst ampliar, i en determinats centres especialitzats per aquelles tècniques més complexes, tal i com ja es fa avui en dia.
A Catalunya, la llista d’espera per a tècniques de RHA complexes –FIV- afecta a 2.801 persones i és, de mitjana, de 22 mesos, segons dades de desembre 2015. Amb tot, pel que fa a la inseminació artificial –una tècnica més senzilla i ràpida- el temps d’espera és molt menor i no planteja un problema important pel que fa a l’accessibilitat en la gran majoria de centres.
Pel que fa al nombre de tractaments, a Catalunya es van realitzar 1.122 FIV al 2015, quan al 2013 van fer-se 1.041 i, al 2014, 1.008. En el cas de les inseminacions artificials, al 2015 van realitzar-se 1.291, menys que als dos anys anteriors: 1.454 al 2013 i 1.280 al 2014.
